Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Beatrice Romaine Goddard 1r maig 1874 Roma |
Mort | 7 desembre 1970 (96 anys) Niça (França) |
Sepultura | Cementiri ortodox rus a Niça |
Altres noms | Goddard, Beatrice Romaine Goddard, Romaine Brooks, Mrs. John Ellingham |
Formació | Académie Colarossi Doane Academy (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura, retrat pictòric, retrat i art del dibuix |
Lloc de treball | París Londres Roma Nova York |
Ocupació | pintora, dibuixant projectista, escultora, artista |
Gènere | Retrat i retrat pictòric |
Moviment | Simbolisme |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | John Ellingham Brooks |
Parella | Ida Rubinstein Natalie Clifford Barney |
Pares | Maj. Henry Seaman Goddard i Ella Waterman |
Premis | |
Romaine Brooks, nascuda Beatrice Romaine Goddard (Roma, Itàlia, 1 de maig de 1874 – Niça, França, 7 de desembre de 1970), va ser una pintora estatunidenca que va treballar sobretot a París i a Capri. Va especialitzar-se en l'art del retrat i la seva obra es caracteritzava per l'ús d'una paleta suau de tons grisos. Brooks va ignorar les tendències artístiques contemporànies com ara el Cubisme i el Fauvisme i va desenvolupar una estètica pròpia inspirada en l'obra de Charles Conder, Walter Sickert i James McNeill Whistler. Va retratar des de models anònims fins a aristòcrates. És coneguda pels seus retrats de dones andrògines o vestides amb roba masculina, incloent-hi el seu autoretrat fet l'any 1923, que és una de les seves obres més reproduïdes arreu.[1]
Brooks va tenir una infantesa infeliç després que el seu pare alcohòlic abandonés la família; la seva mare n'abusava emocionalment i el seu germà patia una malaltia. Aquesta etapa va marcar-la per tota la vida. Va passar diversos anys en la pobresa mentre estudiava a Itàlia i França, després va heretar una fortuna arran de la mort de la seva mare l'any 1902. La riquesa li va donar la llibertat d'escollir els seus propis models. Normalment pintava persones pròximes, com ara l'escriptor i polític italià Gabriele D'Annunzio, la ballarina russa Ida Rubinstein, i la seva parella durant més de 50 anys, Natalie Barney.
Tot i que va viure fins al 1970, es té la creença errònia que va pintar molt poc després de 1925, malgrat que hi ha fets que ho contradiuen. Va realitzar sèries de dibuixos durant els anys 1930 utilitzant tècniques «no premeditades» de dibuix automàtic. A mitjan anys 1930 va passar un temps a Nova York, on va realitzar els retrats de Carl Van Vechten i Muriel Draper.[2]